Hi havia una vegada... les Nits By: Nits de cinema oriental

Fa molts i molts anys, tants com 10, en una nit d’estiu, l’Eduard s’avorria. Aquest nen de deu anys feia vacances i no volia anar a dormir d’hora. “Les nits d’estiu no són per dormir!”, insistia. La seva tieta Marga, amargada d’escoltar la cançoneta del seu nebot, el va agafar amb la mà i va dir: “Anem al cine, va. Avui fan cine a la fresca”.

Aquests espectadors accidentals van acostar-se a un parc verd, al mig de Vic, anomenat Bassa dels Hermanos. Hi havia una pantalla que projectava tràilers de pel·lícules que desconeixien: belles dames que volaven envoltades amb mussolines, herois amb esmolades espases, fantasmes soferts de llarga cabellera, gàngsters implacables... L’Eduard va fer un aaah! i la Marga va sentir una olor irresistible. En un racó de la Bassa uns cuiners feien saltar llargs fideus en un wok, omplien bols d’arròs blanc i treien un ànec rostit d’un forn cilíndric. Llavors, a la pantalla, va començar la projecció de Shaolin Soccer, una comèdia que barrejava kungfu amb futbol. L’Eduard i la Marga van somriure: havien trobat la nit que estaven buscant.

I la nit es va fer Nits, multiplicant pel·lícules, sopars, activitats i espectadors. No hem arribat a les mil i una, però sí a les deu. I l’Edu i la Marga continuen afirmant que les nits d’estiu no són per dormir. Això també ho pensa en Xi Wang, l’osset negre de Formosa, que aquest any es passejarà pel festival escampant l’optimisme que transmet el seu nom: Xi Wang vol dir ‘esperança’. Li agrada anar al cine -les seves pel·lícules favorites són les comèdies taiwaneses-, menjar bé -és un fan del dim-sum-, i divertir-se. I tot això ho podrà fer a les Nits.

I és que les Nits són seves, i de l’Edu, de la Marga, de l’Unai, d’en Joel, de la Verònica..., i de tots els nitòmans que cada any repeteixen o descobreixen que les nits no són només per dormir.

Festival Nits de cinema oriental