Dia de la india by: Katanas y colegialas




Avui se celebra el dia d’independència de la Índia, i és per aquest fet que ahir a Vic es va dur a terme un event especial per tota la comunitat de persones d’aquell país que viuen en aquesta ciutat, que no són pocs. El Festival Nits de Cinema Oriental, com a part integrant de la cultura de Vic i com a amics i aficionats del cinema Hindi, així com de la seva gastronomia i cultura, va voler col·laborar en aquest event.


L’event va ser en l’espai ETC, allà on es projecten moltes de les pel·lícules del festival; per la tarda es van reunir tant autòctons de l’India que viuen aquí, recolzats per l’Associació Social i Cultural de l’India de Vic, com amics seus i algun representant del festival.
Vam començar amb un pica pica de la terra, que va agradar molt i que ens va apropar una mica més a aquesta cultura i durant el qual es va poder agermanar la gent dels dos països (Índia i Catalunya), tot seguit d’una petita cerimònia i el cant dels himnes de Índia i Catalunya.


El plat fort del dia va ser el visionat en pantalla gran d’una de les pel·lícules que no es va poder veure durant el pasta festival per raons de drets i distribució, però que ara s’ha aconseguit en un passi que serà únic o quasi únic en el nostre país, estem parlant de Barfi!, una comèdia romàntica que ha tingut bastant d’èxit en el seu país.


Quan diem una comèdia romàntica no espereu trobar-vos amb la típica pel·lícula de Hollywood, amb personatges famosos fent qualsevol estupidesa per l’amor, plena de típic tòpics i molt empalagosa; aquest cop és una cosa molt diferent, molt més propera a la comèdia muda clàssica i amb un amor bastant especial.
La pel·lícula ens narra el triangle amorós entre un mut que s’atreveix a qualsevol cosa per poder viure la vida al màxim, una dona que està a punt de casar-se per compromís i una noia autista filla d’una família molt rica i que des de petita està enamorada del protagonista. Tot comença amb el nostre protagonista intentant aconseguir l’amor de la dona i amb bastant d’èxit, fins que arriba el seu promès per casar-se i endur se la a Calcuta, és llavors quan el protagonista es queda sol i trist, el seu pare es posa malalt i no té més remei que segrestar a la noia autista per aconseguir els diners de l’operació; però durant aquest temps s’enamoren l’un de l’altre i fugen junts. La resta de la pel·lícula posarà a prova aquest amor i ens farà veure del que és capaç la gent per algú a qui estima.

Tota la pel·lícula és un constant homenatge al cine de Charles Chaplin; encara que no sigui muda, els moments en els que tenim el punt de vista del sord-mut si que ho sembla, amb música semblant a la d’aquells clàssics (molt més afrancesada que india) i molts gags copiats directament del gran mestre de l’humor; fins i tot tenim un o dos fotogrames en els que podem veure la imatge de Charlot en un cartell per avisar de que es tracta d’un homenatge i no una còpia.
I tota la part romàntica no és gens comú ni comercial, sinó que flueix amb molt d’humor i amb un sentiment que va creixent a mida que passa el temps.
També ens trobem amb una trama d’investigació pel segrest de la noia i la fugida del protagonista, cosa que li dóna una mica més d’interès a tot plegat i la fa una pel·lícula més complerta.


Tota ella gaudeix d’una fotografia perfecta, una banda sonora idèntica en tot moment, però que no cansa i molt allunyada del Bollywood que tots tenim en ment, i sobretot unes interpretacions molt bones, tant del protagonista Ranbir Kapoor com sobretot de la noia Priyanka Chopra, que ja vam veure en aquest festival a Ra.One i que encara que no surti tant maca, fa un paper excel·lent.

Al final, tots vam poder gaudir d’una petita part de la cultura de la Índia en celebració del seu dia.