Benvinguts/des

“És més divertit enfilar-se a l’arbre que dóna fruits” Proverbi filipí. 

Text de presentació del llibret/cataleg de les Nits 2014
Diuen que, no fa tants anys, a la vila de Maitum, a l’illa de Mindanao de les Filipines, grans i petits s’aplegaven en un prat per passar una càlida nit tropical a l’aire lliure.

L’home de la màgia arribava amb la seva atrotinada camioneta. Les nenes i nens de Maitum acompanyaven la seva entrada al poble corrent a banda i banda d’aquella sorollosa carraca, aixecant els braços i cridant: “Ha arribat l’home de la màgia!” A la nit, tothom s’aplegava al prat. Rostien un porc i llavors el repartien entre tots. 

Grans i petits s’asseien sobre l’herba amb les cames encreuades. Els vilatans més hàbils muntaven un marc amb troncs del resistent arbre del pa i després hi posaven una gran tela blanca. Les nenes i nens de Maitum aplaudien mentre l’home de la màgia posava aquella màquina il·luminada sobre quatre potes de fusta. 

I, a la tela blanca…,començava la màgia. Figures i paisatges llançats des de la màquina es passejaven davant dels ulls de tots i totes. Una nit d’aquelles, lluny, entre els arbres, un tàrsid curiós es va enfilar fins a la branca més alta per veure què era allò que il·luminava el prat. Els ulls infinits d’aquest minúscul animal s’obrien més que mai per intentar empassar-se aquella màgia. Llavors va sentir algú que exclamava: “Oh, que gwapo!”. Sota seu, al peu de l’arbre, un nen mirava fixament el reflex de les imatges als ulls del mico nocturn. El tàrsid va somriure
i encara va obrir més els ulls.

I diuen que, cada vegada que l’home de la màgia va a la vila de Maitum, en Gwapo s’enfila a la branca més alta de l’arbre més alt per gaudir de la màgia d’una sessió de cine en una nit d’estiu. I aquesta màgia li continua fent pessigolles d’emoció, el fa riure i el fa plorar. Li fa obrir els ulls, aquells ulls infinits que volen continuar descobrint i aprenent.

Associació Nits de Cinema Oriental


“Es más divertido trepar al árbol que da frutos” Proverbio filipino



Dicen que no hace tantos años, en el pueblo de Maitum en la isla de Mindanao de Filipinas, niños y adultos se reunían en un prado para pasar una cálida noche tropical al aire libre. 

El hombre de la magia llegaba en su desvencijada camioneta. Las niñas y los niños de Maitum acompañaban su entrada en el pueblo, corriendo a los lados de aquella ruidosa carraca, levantando los brazos y gritando “¡Ha llegado el hombre de la magia!”. Por la noche, todo el mundo se reunía en el prado. Asaban un cerdo y lo repartía nentre todos. Grandes y pequeños se sentaban sobre la hierba con las piernas cruzadas. Los aldeanos más hábiles montaban troncos del árbol del pan y después ponían una gran tela blanca. Los niños y niñas de Maitum aplaudían mientras el hombre de la magia ponía aquella máquina iluminada sobre cuatro patas de madera. 

Y sobre la tela blanca... Comenzaba la magia. Figuras y paisajes lanzados desde la máquina se paseaban delante de los ojos de los asistentes. Una noche de aquellas, lejos, entre los árboles, un tarsero curioso trepó hasta la rama más alta para ver lo que iluminaba el prado. Los ojos infinitos de este minúsculo animal se abrían más que nunca para intentar capturar toda aquella magia. Entonces, se oyó a alguien exclamar: “¡Oh, qué gwapo!”. Debajo de él, al pie del árbol, un niño miraba el reflejo de las imágenes en los ojos del mono nocturno. El tarsero sonrió y abrió aún más los ojos. Y dicen que, cada vez que el hombre de la magia va al pueblo de Maitum, Gwapo trepa hasta la rama más alta del árbol más alto para disfrutar de la magia de una sesión de cine de una noche de verano. Y esta magia le continúa haciendo cosquillas de emoción, le hace reír y llorar. Le hace abrir los ojos, aquellos ojos infinitos que quieren continuar descubriendo y aprendiendo.


"It's funnier to climb the fruitful tree” Filipino Proverb


They say that not many years ago, in the village of Maitum on the island of Mindanao in the Philippines, children and adults gathered in a meadow to spend a warm tropical night outdoors. The Man of Magic" came in his rickety van. Girls and boys from Maitum accompanied his entry into the town, running along the sides of that noisy old vehicle, raising their arms and shouting “The Man of Magic is coming!". At night, all of them gathered in the meadow. They roasted a pig and distributed it among the people. Children and grown-ups sat on the grass with their legs crossed. The most skillful villagers built a strong frame made of wooden poles and then they put a white cloth on it. The children of Maitum applauded as the man put the magic machine on four wooden legs. 

And on the white cloth…. the magic began. Figures and landscapes thrown from the machine walked in front of the audience's eyes. On one of those nights, far away among the trees, a curious tarsier climbed to the highest branches of a tree to see what lit up the meadow. The large eyes of this tiny animal opened more than ever to try to capture all that magic. Then he heard someone exclaim, "Oh, so gwapo". Beneath him, under the tree, a boy stared at the reflection of images in the eyes of the nocturnal monkey. The tarsier smiled and opened his eyes even more.

And it is said that every time The Man of the Magic” goes to the village of Maitum, Gwapo climbs to the highest branch of the tallest tree to enjoy the magic of a film session on a summer night. And this magic continues tickling him, making him laugh and making him cry. It makes him open his eyes, those
endless eyes which want to continue discovering and learning.